Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
L'''Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN; ; ), dita igualment Aliança Atlàntica''', és una aliança militar intergovernamental de trenta-dos estats membres (trenta a Europa i dos a Nord-amèrica). Fou establerta pel Tractat de l'Atlàntic Nord, signat el 4 d'abril del 1949, en la postguerra de la Segona Guerra Mundial. És un sistema de seguretat col·lectiva en virtut del qual els estats membres, que resten independents, es comprometen a defensar-se mútuament en cas d'atac exterior. Concretament, l'article 5 del tractat estipula que «un atac armat contra una [de les Parts] es considerarà un atac dirigit contra totes elles».Els països signants van ser els del Tractat de Brussel·les (Bèlgica, França, Luxemburg, Països Baixos i el Regne Unit), Estats Units i el Canadà, així com altres cinc països d'Europa Occidental convidats a participar-hi (Dinamarca, Itàlia, Islàndia, Noruega i Portugal). Fou dissenyat per a ser una garantia de seguretat dels estats d'Europa Occidental davant la Unió Soviètica i els seus aliats. El Pacte de Varsòvia es va crear més tard, el 1955, per a contrarestar a l'OTAN després de l'admissió i el possible rearmament de la República Federal d'Alemanya. Com li era propi a la conjuntura de la guerra freda, les forces de l'OTAN van actuar només com a força dissuasiva. Després de la desintegració de la Unió Soviètica, l'OTAN ha reformulat els seus objectius i activitats, i es va centrar en la seguretat de tot l'hemisferi nord. En aquest marc, es va desenvolupar l'única operació d'atac a un país en tota la seva història de l'OTAN: l'atac contra Iugoslàvia del 1999. L'atac estava destinat a aturar la neteja ètnica a Kosovo per part de Sèrbia. L'ús per part de forces de l'OTAN d'armament radioactiu de baixa intensitat (els projectils d'urani empobrit) fou polèmic. Des de llavors, l'OTAN ha participat en les invasions de l'Afganistan i l'Iraq.
La seu de l'OTAN és a Brussel·les i la del seu comandament militar (SHAPE) a Mons, Bèlgica.
Mitjançant els mitjans logístics dels països aliats, l'OTAN cohesiona i organitza els països aliats en matèria política, econòmica i militar. El Secretari General és Mark Rutte, l'exprimer ministre dels Països Baixos, des de l'1 d'octubre de 2024.
D'ençà de la seva fundació, l'admissió de nous membres ha fet créixer el nombre de països, dels 12 originals, als 30 amb l'accessió de Macedònia del Nord el 27 de març del 2020. Arran de la invasió russa d'Ucraïna del 2022, el 18 de maig de 2022, els ambaixadors davant l'OTAN de Finlàndia i Suècia van lliurar la petició formal d'ingrés a l'OTAN. El 5 de juliol de 2022 els 30 països membres van signar els protocols d'adhesió dels dos països nòrdics. La següent i darrera passa per a l'oficialització era la ratificació per part de cadascun dels països membres a títol individual. Proporcionat per Wikipedia
-
1Publicat 1963“…North Atlantic Treaty Organization…”
Signatura: Pol 412 NATO 1963Llibre -
2Publicat 1971“…North Atlantic Treaty Organization…”
Signatura: Pol 412 NATO 1971Llibre -
3Publicat 1976“…North Atlantic Treaty Organization…”
Signatura: Pol 412 NATO 1976 MagazinLlibre